El Poeta



Va escriure poesia de tendència simbolista, a més de llibres de prosa. Va participar en nombroses ocasions als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premis. Entre ells, laFlor Natural el 1926 pel poema Sonets d'Amor, l'Englantina d'or el 1928 per Desolació i una altra Flor Natural el 1931 per La mort de Dòrcon. Havent guanyat aquests tres premis ordinaris fou proclamat Mestre en Gai Saber aquell mateix 1931.
De tendències clarament conservadores, oferí un sonet elogiós a Franco amb motiu de la seva visita a Sabadell el 1942.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia

La seva producció poètica és molt extensa i comprèn els títols següents:
  • 1914Cançons al vent
  • 1915Sonets
  • 1916Noves cançons
  • 1917Llibre de les donzelles
  • 1918El cant dispers
  • 1919La mare i l'infant i altres poemes
  • 1922Llibre d'amor (reeditat el 1947)
  • 1922Idil·lis i elegies d'André Chénier
  • 1924Nous poemes
  • 1926Benaurança
  • 1927El dolç repòs
  • 1936Les absències (reeditat el 1952)
  • 1947Llibre d'amor. Editorial Selecta.
  • 1955Camins i paisatge
  • 1956Antologia poètica. Ariel, S. L.
  • 1961El vas transparent. Pareja, editor.
  • 1963Les deus unides. Impremta M. Martí.
  • 1977L'imperi del sonet. Edicions La Paraula Viva.
Poemes presentants als Jocs Florals de Barcelona

Prosa

La prosa, especialment l'assaig crític, ha estat també conreada per Arús en els llibres:
  • 1918In memoriam
  • 1919La nostra expansió literària
  • 1922Evolució de la poesia catalana
  • 1925Notes sobre creació poètica
  • 1954Poesia i snobisme i altres assaigs
  • 1955Les posicions extremes en l'art i la poesia actuals
  • 1958Un espectador ante la moderna pintura.Ediciones Ariel, S. L.
  • 1967Carta a una poetessa
  • 1976Experiències i reflexions entorn de la poesia. Editorial Pòrtic.
  • 1970Tres poetes: Maragall, Alcober, Guasch. Editorial Pòrtic.
  • 2002Obra poètica en prosa. Arxiu d'Història de Castellar del Vallès.
Ha publicat també diverses traduccions de novel·les d'autors francesos.